Diada de Sant Maties

El diumenge 13 de Maig al migdia vam arribar creuant les muralles de la vila medieval de Montblanc, a la Plaça Major. On ens vam trobar entre la multitud de la gent als Torraires de Montblanc i als Xiquets de Cambrils amb els que compartíem aquesta diada en honor a les Festes de Sant Maties, la Festa Major petita de Montblanc.

Vam assolir el 3 de 6 sense cap mena de dificultat, el 3 de 6 amb l’agulla va vindre posteriorment a la segona ronda i el pilar es va mantenir ferm aixecant el vol com si volguessin tocar el cel

Francesc Benaiges

Envaïen la plaça una trentena de gegants vinguts d’arreu de Catalunya que feien rotllana tots plegats per ballar una espectacular sardana típica d’aquesta capital. El seguici acompanyat del bestiari i altres elements festius va continuar posteriorment fins a la Plaça de Sant Francesc deixant la plaça lliure per poder-nos enfaixar i començar la nostra diada.

Sota un sol intens, malgrat que a l’ombra feia fresqueta, va transcórrer la diada d’allò més bé. El Xiquets de Vila-seca ens vam treure aquella espineta i vam assolir el 3 de 6 sense cap mena de dificultat, el 3 de 6 amb l’agulla va vindre posteriorment a la segona ronda i el pilar es va mantenir ferm aixecant el vol com si volguessin tocar el cel. Havíem d’acabar una gran diada i després d’un intent desmuntat de 4d6, el vam repetir a la quarta ronda i l’enxaneta va tocar de nou el cel.

Per una altra part els Xiquets de Cambrils també van fer el 3 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla, aquest últim després d’un intent desmuntat, ells però van fer com a tercer castell un 2 de 6. Els Torraires de Montblanc van descarregar el mateix que nosaltres el 3 de 6, el 4 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla.

Vam tancar la diada tots plegats amb pilars de 4 i amb el típic ball de la canalla entre el so de les gralles. Finalment, ens vam dirigir cap al pica-pica que ens havien preparat amablement els Torraires de Montblanc, fent petar la xerrada tot plegats i, fins i tot, alguns membres de les diverses colles van allargar la diada quedant-se a dinar a la vila medieval.

Salut i castells.

Crònica per Francesc Benaiges

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *