Diumenge 15 d’octubre, 11 del matí, la plaça de l’Església de Sant Esteve es comença a tenyir del nostre blau cel, i del verd dels nostres padrins de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, que avui ens acompanyaran convidats a la nostra diada. Els que encara no han esmorzat, aprofiten els bars i cafeteries de la zona per fer-ho. El cel està mig ennuvolat però no amenaça pluja, en part s’agraeix que no surti el sol abrasador de tota diada i que circuli una mica d’aire.
Iniciem ronda amb un 2d6, tenim una bona pinya amb els nostres padrins, i amb els vila-secans d’altres colles que han volgut compartir la diada amb nosaltres, està clavat a terra, ni es mou.
Francesc Benaiges
La diada és a les dotze, ens endarrerim una mica en el seu inici perquè encara no ens ha arribat l’ambulància, essencial i obligatori la seva presència en tota diada. Minuts més tard tots enfaixats ja és aquí i ens preparem per donar inici, ens desplaçaren a un lateral de la plaça pel fet que coincidim en horari de missa i no volem entorpir l’accés dels feligresos. Ho fem a tocar de la centenària Fonda de Can Salvadó i la històrica Torre de l’Abadia, res més bonic que els nostres monuments històrics amb el campanar de fons, perquè els nostres fotògrafs puguin immortalitzar les nostres construccions humanes.
Iniciem ronda amb un 2d6, tenim una bona pinya amb els nostres padrins, i amb els vila-secans d’altres colles que han volgut compartir la diada amb nosaltres, està clavat a terra, ni es mou. Amb els dosos col·locats , està “maco” tal com crida el nostre cap de colla. Aixecador i enxaneta fent l’aleta culminen el castell. El descarreguem sense cap mena de problema. Els nostres padrins hi afegeixen al seu, un pis més, i descarreguen el 2d7.
A la segona ronda provem amb el 3d7. Un castell que tenim més que consolidat i que esperem assolir com a mínim els onze de la temporada passada. Aquest és el novè d’enguany, el pom de dalt està perfecte, el castell es manté ferm i amb gent més nova, l’enxaneta toca el cel, i el descarreguem també sense cap dificultat. Sant Pere i Sant Pau hi torna a afegir un pis més, i l’agulla, descarregant el 4de7a.
A la tercera ronda anem pel 4de6, els núvols han deixat pas al sol, i aquest ja apreta. Es comença a suar a causa de l’esforç i la calor. La pinya està ben consolidada, els terços una mica advocats de pit, però rectifiquen amb les indicacions del cap de colla, l’aixecador s’enfila sense cap mena de dificultat, i l’enxaneta dona el castell per carregat, la suau descarregada dona per fet el 4de6. Sant Pere i Sant Pau descarrega una 3de7a i un pilar de sis que el Pau s’atreveix a fer-li el vano.
Acaben tots plegats fent cadascú 2pd4 que acaba amb l’aplaudiment de la diada per part dels assistents i com no amb la música de les gralles i el ball de la canalla. Com és típic, algun component acaba remullat com a camisa nova en senyal de bateig.
Encara continua la festa, tenim preparat un pica-pica per a les dos colles a la sala de l’Oficina on tenim el nostre local d’assaig. Mentre la canalla corre per la plaça, i cap dins i cap fora, els més grans veuen a la pantalla gegant la Diada de la Fira de Santa Teresa al Vendrell, trenca el silenci els crits d’un Ohhh! quant fa llenya la Jove de Tarragona amb el 4d9sf.
El pica-pica ja és a taula i la gana apreta, en un ambient festiu tots s’acosten a picar, mentre fem petar la xerrada tots plegats. Els equips de lúdica han muntat diverses activitats per la canalla i acabem la Diada amb un Bingo ple de gom a gom i amb nombrosos premis, els castellers s’ho passen pipa cantant Línia! I Bingoo!, i gaudim de debò, encara que el que més gaudirà és el que s’ha emportat el pernil.
Crònica per Francesc Benaiges